viernes, 24 de febrero de 2012

Per què un blog a Infantil?

Hola amics i amigues!!!.
El dissabte passat vaig assitir a les Jornades de blocaires d'infantil on presentava el blog dels micos.
Donar les gràcies als micos i a les seues famílies per ajudar-me a preparar la meua exposició i compartir-la amb altres mestres.



No deixeu de visitar els blogs presentats i altres blogs de companyes de feina perquè segur que us aporten moltes idees i experiències. Felicitar a Mª Josep i a tot el equip d'infantil del Villar Palasí, a Laura Tudón i Estrella Villar, que junt a Laura, han creat un nou blog:
I també felicitar a tots aquells mestres que tenen blogs i animar als que no ho tenen, i també animar als que acaben de començar a comparti-ho amb els demés.

Aci teniu els vídeos que vaig gravar per a la presentació del blog. Gràcies per ajudar-me!!!.
Presentació blog dels Micos.


Les famílies opinen del blog d'aula.



Aci teniu el power point utilitzat per presentar el blog de la classe dels micos.

LES BARRQUETES. Infantil. CEIP Villar Palasí






Laura Tudón.


Laura Cuenca


Estrella Villar
Laura Tudón
Laura Cuenca

jueves, 6 de octubre de 2011

NOU CURS, NOVES EXPERIÈNCIES

Hola amics i amigues!!

Els micos ja estem a PRIMER. Aquest any la nostra mestra es Amparo.
Estem molt contents i amb ganes d'aprendre coses noves.

Avui hem tingut una visita molt especial. Vicky, la nostra mestra de 5 anys, ens ha visitat acompanyada de Mica, Lola, mona i Isolino.

Recordeu que l'any passat vàrem ser els guanyadors del I concurs Pirindolo?. Sí, veritat.
Aquest any tornem a participar, i hem sigut els primers en crear una nova història de Lola Pirindola i els seus amics.
Per saber tot el que fa Lola podeu fer clic a la següent imatge i entrareu al seu blog.

Si voleu saber el que fem a l'escola heu de visitar el blog del primer cicle de l'escola de Faura.

http://fauraprimercicle.blogspot.com/

domingo, 24 de julio de 2011

CONTE LOLA PIRINDOLA

Hola amics i amigues!!.

Ara que he tornat a Espanya el meu correu estava ple d'e-mails. Lola Pirindola i els seus amics han penjat a la seua pàgina un conte creat amb tots els dibuixos dels xiquets i xiquetes que vàrem participar al concurs "Garabatos y ocho trazos".
Està molt bonic.


E-mail de Lola Pirindola:

Primer volumen de El Cuento Volador

Imagino que muchos de vosotros acabáis de comenzar vuestras vacaciones. Los creadores de Coneledelola, Lola y sus amigos os echamos mucho de menos.

Para que podamos estar un poco más cerca de vosotros hemos publicado el primer volumen de El Cuento Volador, donde hemos recopilado vuestras aportaciones al cuento y también todos los dibujos que participaron en el concurso Garabatos y Ocho Trazos. Espero que os guste.

El Cuento Volador

¡Felices vacaciones a todos!

sábado, 16 de julio de 2011

BONES VACANCES

Hola micos!!!

Com van les vacances? Segur que esteu disfrutant molt de la piscina, la platja, la muntanya.......

Jo vaig arreplegar tota la classe. No pareixia la mateixa que quan estaveu vosaltres!!! i es que heu sigut molt treballadors!!!


Jo també estic gaudint de les meues vacances. Vaig agafar llibres, colorins i llapis i he vingut fins a Tailandia a donar coses als xiquets i xiquetes de les tribus que no poden anar a l'escola.

Sabeu una cosa, els ha encantat els contes de Mica!!!.


Mireu quina sonrisa i quina alegria quan els dones dos colors i un llibre.

Una abraçada a tots i a totes

VICKY

jueves, 23 de junio de 2011

GRADUACIÓ INFANTIL



Hola amics i amigues!!.

Aquesta vesprada ha sigut l'acte de graduació dels xiquets i xiquetes de 5 anys.


Tots i totes anaven molt guapos!!!.


Primer hem cantat unes cançons amb Maribel, la mestra de música, i Amparo, la mestra d'anglés.


MOLTES GRÀCIES AMPARO, MARIBEL I JOSÉ ALBERTO!!!


Primer hem cantat unes cançons amb Maribel, la mestra de música, i Amparo, la mestra d'anglés.

Després, han començat a pujar al escenari, amb el barret de graduats, els xiquets/es de la classe de les papallones.

Tots a fer-se la foto de graduats d'educació infantil.


Després, ha sigut el torn dels MICOS. Vicky ens ha donat la orla i un bes molt fort.

I una foto de grup tots ben guapos.

Per a finalitzar el acte, les tutores ens han posat un video amb fotos recordant els 3 anys que hem passat en infantil. Ha sigut molt emotiu.


I per últim, uns regalets per agraïr a les nostres mestres tot el que han fet per nosaltres.


Des d'aquest blog, donar-vos les GRÀCIES, als xiquets/es i a les famílies, per aquest any que he passat al vostre costat. Vos lo he dit de paraula, també amb el video, i ho deixe aci al blog:

"Aquesta història que avui finalitza la varem començar a recorrer dels braços dels papàs i de les mamàs, creuant les portes d’aquesta escola i descobrint a uns nous amics i amigues que com vosaltres estaven a punt d’empendre un camí que pareixia molt llarg i avui mirant cap arrere, no ho era tant.

Avui es tanca el teló després de varios mesos d’esforços i d’èxits grans, on hagueu fet molts amics, i a on vau conéixer les primeres lletres i números. En l’escola heu sigut marietes , micos, indis, vaquers,pallassos, princeses......., o qualsevol cosa que la vostra fantasia creara.

Hauria desitjat parar el temps per retardar aquest moment.

Cada camí ve carregat de records que deixen una profunda emprenta en el meu cor, el primer dia d’escola, les excursions, algunes pors, rises,…

Ens hem anat coneixent poc a poc, amb abraçades, besets i molt de treball junts.

La meua tasca acaba avui, he intentat estar pendents de tot alló que necessitaveu, de guiar el vostre camí, de allunyar-vos del perill, d’oferir-vos la mà i donar-vos les ferramentes necessaries per a créixer, avui tenim que soltar-vos de la maneta, pero unes altres mans vos estaran esperant per a seguir caminant.

Us agraïm el vostre suport, el vostre afecte, el vostre temps i les vostres paraules.

Pero sobre tot us agraix el deixar-me aquestos gran tresors que son els vostres fills, per a créixer també jo, com a Mestra.

I per a convencer-me, una vegada més, que vaig elegir la més gratificant de les professions.

Moltes gràcies a tots i endavant.

Cada vegada que mireu cap arrere sempre estaran les vostres mestres d’educació infantil Pili i Vicky amb els braços oberts.

Un fort beset per a tots i una abraçada.

jueves, 16 de junio de 2011

L'ART TAMBÉ ES MENUT

Hola bloggers!!.





Els xiquets i xiquetes d'Infantil ja hem inagurat la nostra exposició. A nosaltres ens ha agradat molt totes els quadres i escultures que hem fem de Ripollés.



Esperem que us agrade!!!!.





Aci estem els micos amb els nostres quadres gegants a l'estil Ripollés.



Aci estem tots els xiquets de 5 anys inagurant l'exposició de Ripollés.









Llibretes de majors

Hola amics!!.






La setmana passada les mestres de primer cicle ens vàrem regalar llibretes de majors i hem començat a treballar amb elles.



El primer que hem fet ha sigut posar el nostre nom i fer una llista dels nostres companys de classe.



miércoles, 15 de junio de 2011

EXPOSICIÓ RIPOLLÉS

Els xiquets i xiquetes d'Infantil tenen el plaer de convidar-vos a la

INAUGURACIÓ DE LA EXPOSICIÓ DE RIPOLLÉS


15 DE JUNY DE 2011 A LA BIBLIOTECA DE FAURA

HORARI: 16:30 A 20:30H.

US ESPEREM A TOTS!!!

martes, 14 de junio de 2011

Recordem el nostre conte de Lola Pirindola

Hola amics i amigues!!.

Quan es vàrem presentar al I Concurs Pirindolo ho vàrem fer amb molta il·lusió i amb ganes de crear històries noves, de conèixer nous amics i de gaudir de les creacions d'altres escoles.

Recorde que quan es vam dir que erem dels primers en continuar la història de Lola Pirindola ens va entrar una miqueta de por. Que contariem?, que podriem inventar?, seràn capaços els xiquets de continuar la història?.

Ara després d'uns quants mesos d'iniciar la nostra aventura vull recordar amb tot els que ens seguiu al blog aquell conte que van crear una vesprada tots sentats a la nostra estora de cotxes, i que amb molta imaginació ens va fer somniar amb un món de colors.


28 de febrero de 2011. CEIP Sant Vicent Ferrer. Clase Los Monos. 5 años.

El día anterior Isolino, Lopito y yo habíamos tenido un día muy ajetreado así que nos fuimos pronto a dormir.
A las 8 de la mañana el sol empezó a entrar por mi ventana, e Isolino me despertó con sus suaves y calientes antenas.
Ah!, ¿Qué nos había dicho que Isolino duerme conmigo? Sí, duerme al lado de mi cama en su cajita de zapatos de color azul y amarillo.
Aquella mañana todo era distinto, como más bonito, incluso el cola cao que me tomo todas las mañanas estaba más bueno que nunca y mis 3 galletas del desayuno parecían incluso más grandes.
Tras coger fuerzas para nuestro nuevo día, Isolino se puso su asa en su caparazón, y empezó a mover sus antenas. Yo no entendía muy bien porque pero sin rechistar cogí mi maleta de aviones y nos fuimos a la escuela de verano.

Aquel día vino al cole de verano una niña nueva: Mica. Es alta y delgada como yo, tiene el pelo pelirrojo y los ojos azules.
Mica y yo nos hemos hecho enseguida amigas porque tenemos muchas cosas en común: nos gusta pintar, jugar al futbol, al tenis, montar a caballo… pero sobre todo nadar en la piscina.

Al cabo de unos días de conocernos Mica nos invitó a Isolino y a mí a comer a su casa y a pasar la tarde en su piscina.
Al llegar a casa de Mica las antenas de Isolino se volvieron locas. ¿Qué le pasará a éste caracol? Y no tarde ni un segundo en darme cuenta de…¡Qué sorpresa!, Mica tenía dos piscinas una con forma de estrella y otra con forma de corazón.
Saqué de mi maleta de aviones mi bañador de margaritas; Isolino se puso a tomar el Sol y Mica se puso su bañador amarillo.
Fue entonces cuando salió la mamá de Mica a decirnos que hoy estaba preparada el agua especial. ¡El agua especial? – le pregunté a Mica.
- Si, es un agua que solo mis padres saben hacer y que es muy divertida.
Mica no quiso explicarme nada más, simplemente me invitó a entrar en la piscina en forma de corazón.
Conforme bajé las escaleras no noté nada especial, pero mi sorpresa fue cuando mi pelo tocó el agua. ¿Os he dicho que soy morena?, pues tengo un pelo largo y moreno, pero en aquella piscina de forma de corazón mi pelo empezó a ponerse pelirrojo como el de Mica.
Al principio me asusté pero Mica me explico que en cuanto saliera de la piscina y se me secara el pelo volvería a tener el pelo moreno.
¡Que pasada!, ¡una piscina que me tinta el pelo de colores!, ¡esto sí que es divertido! Y corriendo como una gacela fui a mojar a mi amigo el caracol.
Isolino Calavera se quedó petrificado cuando vio mi nuevo look, pero no tardo ni dos segundos en soltar una gran carcajada.
¿Os acordáis que Mica tenía dos piscinas? En la que nos habíamos bañado tenía forma de corazón y nos coloreaba el pelo rojo, entonces ¿la que tiene forma de estrella de que color nos lo tintara?
No me dio tiempo ni a acabar mi pregunta cuando oí a un caracol alocado gritando: “Bomba vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa”. Y cuando me di cuenta Isolino ya estaba dentro de la piscina en forma de estrella. Cuando empecé a ver sus antenas de color amarillo fosfi me lancé a la piscina sin pensarlo. “Allá voyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy”, grite con todas mis fuerzas, y nada más caer a la piscina mi pelo se coloreo de amarillo.

Entre risas y juegos se hizo la hora de merendar y de reponer fuerzas. Mientras nos comíamos los bocatas de mortadela con olivas que nos había preparado la mamá de Mica, se nos ocurrió una idea.
- ¿Y si vamos mañana a la playa e intentamos hacer que el agua salada del mar se convierta en agua con azúcar?- les dije a mis amigos.
Era una idea fantástica pero no teníamos ni idea de cómo conseguirlo.
Isolino, que de vez en cuando tiene buenas ideas, pensó en llamar a nuestro amigo Lopito. ¿Os acordáis? Si, aquel personaje peculiar que vivía en el bosque de gominolas.
- ¡Bien pensado caracol!, seguro que él nos podrá ayudar a conseguir nuestro propósito.
Y así fue como Mica, mi amigo el caracol y yo empezamos a organizar una nueva aventura.
De repente empezaron a caer pequeñas gotas de agua y como hacía mucho sol salió el Arco iris. Isolino que entiende mucho de sacar los cuernos al sol me dijo que eso significaba que nuestra nueva aventura iba a salir muy bien.
Era ya tarde y estábamos muy cansados. Mi pelo y los cuernos de Isolino ya se habían secado y habían vuelto a la normalidad. Nos despedimos de nuestra nueva amiga Mica y nos fuimos andando hasta casa. Esa noche cenamos longanizas con tomate, ¡mmmmmm!, nos lavamos los dientes, mi papá nos leyó un cuento y nos dormimos.
Solo recuerdo que empecé a soñar que mis pies se mojaban con las olas del mar… ¿Será agua salada o agua dulce?